Disclaimer

Thomas Bernhard, durant una estada en un sanatori, va aprofundir la seva amistat amb Paul Wittgenstein, home original, pintoresc i patètic, un veritable personatge de novel·la. Quant al seu oncle Ludwig, el mític filòsof en el qual la seva vida o llegenda s’inspirava Korrektur (1975), només apareix aquí com a buit, com una absència molt marcada. S’ha dit que mentre Ludwig va portar la seva filosofia al paper i no la seva bogeria, Paul era un boig perquè va reprimir la seva filosofia i no la va publicar, exhibint només la seva bogeria. Un llibre amb fort accent «autobiogràfic» en què l’autor ens confia un cop més, i cada vegada millor, coses trivials i profundes, i divertides fins saltar-se les llàgrimes, sobre la vida, l’art, els premis literaris, els cafès vienesos, la vida al camp, les carreres d’automòbils, la malaltia i la mort, en un d’aquests soliloquis al·lucinats, repetitius i despietats dels que posseeix el secret. En aquesta furiosa revelació que s’infligeix ​​i ens infligeix​​, aquest terrible narrador, decididament incòmode, ens parla també per primera vegada de l’amistat. Ho fa admirablement i, per utilitzar una de les seves expressions, sense el menor mirament, i això fa molt de mal.<

Durant un cap de setmana passat a la casa paterna, un jove estudiant de Mines acompanya el seu progenitor, metge d’una extensa comarca austríaca, a un seguit de visites professionals; això serà l’excusa perquè presenciem una desfilada de personatges grotescos esguerrats, criminals, alcohòlics, folls que culminarà en el llarg i ja famós soliloqui del príncep de Saurau. A mesura que pare i fill avancen per una vall cada cop més tancada i asfixiant, la narració també es farà progressivament eixordadora i obsessiva, fins al deliri implacable de l’excèntric estadant del castell de Hochgobernitz. El que podria semblar fruit d’una imaginació excessiva o fins truculenta no és sinó, en el cas de procedir de la ploma fecunda de Thomas Bernhard, un diagnòstic despietat de la societat austríaca, fàcilment extensible, d’altra banda, a d’altres societats: som víctimes, se’ns diu en aquest llibre, d’una població malalta de cap a cap, propensa a la violència i la demència. On rau, però, el secret de la fascinació que emana de les pàgines de Trasbals? Sens dubte en l’estil contundent, volgudament martellejant, sinuós, un estil que voreja la pura acrobàcia verbal, encara que sempre dominat pel seu autor i que la traducció de Núria Roig respecta amb tota fidelitat. Si calgués destacar el qualificatiu més repetit d’entre la munió de comentaris que la mort prematura de Bernhard ha suscitat, aquest seria que es tracta d’un escriptor de l’estirp, com també s’ha dit, de Kafka o Beckett imprescindible. El lector català té ara ocasió de comprovar-ho per fi amb una de les seves obres cabdals.<

Drama romàntic interpretat únicament per un home i una dona (ELL i ELLA), explica la història d’un matrimoni que porta vuit anys separats. ELL li demana a ELLA que es tornin a trobar a Venècia. Amb una senzillesa estremidora, Berto ens endinsa en els sentiments més profunds de la parella, tant els que visqueren en el passat com els que encara segueixen subsistint dins seu, després de tot aquest temps sense veure’s. Una història d’amor i desamor, que, portada al cinema, va convertir-se en una de les pel·lícules més famoses de l’època.<

Herois, […] és un llibre fervorós i sincer. Ningú ha de cercar-hi enginy ni fantasia. Us dono una obra viscuda i no pas una oriflama literària. Austerament he recercat entre les meves enyorances d’aventurer humil. Prudenci Bertrana<

Des del primer moment, Josafat (1906) va ser un revulsiu per a la literatura catalana només comparable al que havien significat els drames rurals de Víctor Català. En aquest cas, però, Bertrana ambientava la seva tragèdia no pas en un entorn al marge de les ciutats, sinó al seu cor mateix: al campanar d’una catedral. La novel·la, contundentment breu, és un dels cims del modernisme català i una de les narracions més escabroses que hagin donat les nostres lletres. Aquesta edició de Josafat pretén introduir adequadament els estudiants a l’obra més destacada de Prudenci Bertrana. Inclou un breu estudi introductori que relaciona el text amb la tradició literària catalana i de la literatura universal, el comentari d’un fragment de la novel·la i un apartat d’exercicis que ajuden a contextualitzar Josafat en el moment històric i l’obra de l’autor, en el tema literari de la bella i la bèstia i en allò que la novel·la de Bertrana manté d’actualitat perenne.<

Perpinyà «la catalana» té una història de mil anys. Quan Catalunya tenia reis era, ni més ni menys, la segona ciutat del país. Per què la veiem ara com la capital del català fossilitzat? Joan Daniel Bezsonoff ens ho explica «des de l’altra punta del món» i ens convida a visitar Perpinyà i el Rosselló. Ens proposa un viatge sentimental tant pels paisatges i els carrers com pels personatges, el temps i les vivències. De la seva mà, coneixerem els esquimals de la Catalunya àrtica, sabrem per què els reis de Mallorca tenen el palau a la vila rossellonesa, tastarem la bullinada i altres meravelles, i conversarem en català amb zombis que no saben que parlen una llengua morta. En aquesta Guia sentimental de Perpinyà i rodalia, Bezsonoff ens proposa un viatge molt humà per conèixer millor aquest tros massa oblidat del nostre país. Si bé l’autor excusa els que volen dinar tres hores més tard que tothom, no perdona els que demanen per la tomba de Machado en lloc de visitar l’església de Cotlliure amb el seu retaule excepcional.<

El tinent Alexandre Pagès, un rossellonès a les ordres de l’exèrcit francès, cau ferit durant la Primera Guerra Mundial. Els serveis secrets aprofiten la seva baixa per destinar-lo al Consolat francès de Barcelona amb una missió secreta: reclutar joves patriotes catalans perquè s’allistin a l’exèrcit aliat amb la promesa que, un cop acabada la guerra —o fins i tot gràcies a la guerra—, Catalunya podria ser un país independent. La guerra dels cornuts ens revela una cara poc coneguda de la nostra història. La implicació dels catalans en la Primera Guerra Mundial no va consistir només en la complicitat dels industrials que van posar les seves fàbriques al servei dels exèrcits europeus i es van engreixar al dictat de la lògica implacable de la guerra. Joan Daniel Bezsonoff ens situa en una precisió entre cínica i lírica en la Barcelona del 1914, una ciutat expectant i alhora enfebrosida, per explicar-nos la trista història dels catalans que van perdre la Primera Guerra Mundial.<

En els primers mesos de 1842, Ferdinand de Lesseps arriba a Barcelona amb el càrrec de cònsol de França i coincideix amb Ildefons Cerdà, que hi ha tornat després d’uns anys a Madrid. La ciutat bull d’indignació contra el govern del general Espartero, que decreta quintes i impostos, manté l’estat de setge i negocia tractats que perjudiquen la indústria local. Amuntegats dins dunes muralles vetustes amb només cinc portals, asfixiats per la falta d’espai i l’esclavitud de les fàbriques, els ciutadans demanen la caiguda dels murs de pedra, de la Ciutadella i també del règim polític. A les tertúlies dels cafès es condemna la injustícia social, es proclama la igualtat dels homes i es discuteix com hauria de ser la nova ciutat fora muralles. Una baralla al portal de l’Àngel encén una nova revolta popular, que expulsa l’exèrcit espanyol fora de la ciutat i provoca la fugida de les classes benestants. Barcelona es dirigeix cap al desastre, sota l’amenaça d’un bombardeig des del castell de Montjuïc, que Ferdinand de Lesseps tracta desesperadament d’evitar.<

Aquest és un llibre que representa un important desafiament a les concepcions ortodoxes del nacionalisme i que se centra especialment en la crítica al nacionalisme de les nacions estat. Mentre que la teoria tradicional ha posat el punt de mira en les expressions radicals del nacionalisme, l’autor centra l’atenció en les formes diàries i menys visibles que es troben profundament arrelades en la consciència contemporània, una forma de nacionalisme, ni exòtica ni allunyada de les pràctiques més habituals, que defineix com a «nacionalisme banal». A la pregunta de per què la gent no oblida la seua identitat nacional, suggereix que el nacionalisme quotidià es troba present constantment en els mitjans de comunicació a través de símbols i d’hàbits rutinaris del llenguatge. Elements habituals, com ara la bandera que oneja inadvertida a l’exterior d’un edifici públic o que és omnipresent a l’escola, als despatxos, a les façanes dels habitatges, etc., conformen recordatoris que freqüentment operen de manera mecànica sobre el subconscient individual i col·lectiu, més enllà de l’estadi de la consciència deliberada. Nacionalisme banal és crític amb les teories ortodoxes de la sociologia, de la política i de la psicologia social que ignoraren aquest aspecte central de la identitat nacional. Billig manifesta amb convicció i documentació que el nacionalisme continua essent una força ideològica fonamental al món contemporani. El més important és reconèixer aquests senyals del nacionalisme que ens són tan familiars i que ens passen per alt amb tanta facilitat. Es tracta d’una obra que abraça moltes perspectives d’estudi i que és de lectura essencial per a esbrinar el fenomen nacional i els seus aspectes més banals en què es manifesta i és utilitzat, en primer lloc, per les nacions estat.<

És aquesta novel·la pagesívola la primera flor del geni del gran escriptor de la Noruega. Ell, el cantaire dels costums de les masies, l’enamorat del poble, el cor del qual sabia commoure amb els seus lais i narracions, empenyent-lo endavant, sempre endavant, va començar escrivint aquesta obra, que va revelar el geni. La gent que aquí es mou és gent del Nord; és gent batuda per les tempestats d’aquelles regions glaçades, mes que conserven el cor a l’estat d’infantesa; és gent d’aquella de qui en Heine digué que, dins de llurs masos, s’asseuen al costat del foc i amb el mirar s’entenen i llegeixen llurs paraules quan encara no han sortit dels llavis; amb un sol crit, amb un moviment, aixequen una tempestat de plors o de rialles: mentre que nosaltres només ho aconseguim a força de discursos i exclamacions.<

Blake parteix del Paradís perdut de Milton i de l’Infern de Dante per descriure un viatge a l’infern on expressa una visió nomaniquea del cosmos. El món material i el desig físic són també, per a ell, part de l’ordre diví. El text combina prosa, vers, aforismes i il·lustracions. Aquesta versió, traduïda al català per Segimon Serrallonga, inclou, al final del volum, les làmines originals en anglès amb text i il·lustracions del mateix autor.<

«Àngels Obscurs» és la història d’una història. La història de com la llegenda i la fantasia s’entrellacen en un marc incomparable on l’amor, la rebel·lió, la màgia i el misteri s’executen en una realitat convertida en mite, el punt central que va reobrir la més arcaica de les ferides, la guerra eterna desenvolupada en l’inici dels temps. Katye Bennington és l’última dels Bennington, la família que des de segles ençà ha viscut a la vora del llegendari llac Irwa, la llar dels misteris i fantasioses històries que tenyeixen de màgia els contes de Green Valley. La Katye comença a experimentar estranys somnis i visions inexplicables mentre entren a la seva vida els germans Kim i Jeremy Doots. Poc a poc anirà descobrint els poders que posseeix i la veritable història de les seves avantpassades a mesura que discerneixi la veritat de la mentida de la increïble i fantàstica història d’amor que ha servit de recurs infinit de llegendes i contes, la història de l’àngel Irwa i la seva pròpia avantpassada, la Irina Bennington. Estirant el fil, no tan sols començarà a entreveure la veritat, sinó que es veurà involucrada en la guerra eterna iniciada en els primers capítols de la història, el conflicte entre els Àngels Obscurs, descendents de Llucifer i els Purs, els qui van lluitar amb l’arcàngel Mikah’El per expulsar-los del Cel, una guerra on mai s’haurien d’haver ficat els humans, però que la innocència i error de la Irina va reobrir en forma d’una ferida que ara demana ser curada d’una vegada per totes. La Katye, en Jeremy i la Kim, juntament amb tota la família Armas, els Àngels Obscurs, s’uniran per fer front a l’amenaça que plantegen els Purs, per protegir a la pròpia Katye i per tancar per sempre més una història que ja fa massa temps que és viva i latent. Les llàgrimes vesades per Irina teixeixen poc a poc la narració donant forma al que mai ha estat revelat.<

Es tracta d’una anàlisi del procés de desconnexió mental dels catalans vers Espanya, d’aquí el títol del llibre. I comprèn el període 2005 (amb l’Estatut), fins la Via Catalana per la Independència (2013).<

La Regan, una nena d’onze anys, sofreix una inquietant transformació que deixa confosos a metges i científics. Cap la possibilitat que actuï sobre ella una força demoníaca, que Regan sigui una possessa? Ja que la psiquiatria s’ha mostrat impotent, caldrà recórrer a l’exorcisme? La mare acudeix llavors a un jesuïta, que posseeix profunds coneixements sobre el satanisme i la possessió…<

Aquest és el primer llibre de la sèrie d’«Els Cinc». Tres germans, l’Anna, en Dick i en Juli van de vacances a casa dels seus oncles i allí coneixen a la seva cosina Jorgina. És una noia solitària que preferiria ser un noi, i només respon pel nom de Jordi. Al començament a la Jordi no li cauen molt bé els seus cosins, però més endavant es fan molt amics i es converteixen en un grup inseparable, acompanyats sempre per en Tim, el gos de la Jordi, un intel·ligent company d’aventures. La casa de la Jordi és a la badia de Kirrin, i just davant hi ha una illa amb un antic castell en ruïnes. Un dia els nois descobreixen el mapa d’un tresor amagat…<

Hi ha un lladre en Vil·la Kirrin! Els Cinc creuen saber qui és, però necessiten proves. Amb un vell mapa i un camí secret aconsegueixen descobrir al culpable.<

Els Cinc s’escapen a l’illa de Kirrin fugint d’uns desagradables personatges instal·lats a Vil·la Kirrin. Però qui ha estat a l’illa? Què conté el misteriós bagul que algú ha deixat en el vell vaixell naufragat? Els Cinc creuen que estan rere la pista d’uns contrabandistes. Fins que senten el crit d’un nen…<

Encara hi ha contrabandistes al Turó del Contrabandista? Els Cinc estan en una casa enorme i antiga que s’alça sobre el turó i descobreixen un munt d’amagatalls boníssims, fins i tot túnels subterranis! Una nit veuen que algú està fent senyals des de la torrassa. Però, qui pot ser?<

La caravana dels Cinc és atacada per una cabra. El seu propietari els ofereix dur-los al circ del seu oncle. Aquest es mostra molt amable amb els nois; però quan els Cinc acampen en un pujol canvia la seva actitud i els tracta de convèncer que marxin.<

Què està fent l’oncle Quintí, sol a l’illa de Kirrin? Els Cinc no poden anar a l’illa perquè l’oncle ha donat ordres estrictes que ningú s’hi acosti. Tot i que no està realment sol. Algú l’observa…<